Camins de la ramaderia transhumant
Camins la ramaderia transhumant
La ramaderia transhumant ha suposat una activitat de molt pes econòmic tot i que no en el mateix grau que ho ha estat al Pirineus a on ha sigut una activitat econòmica exclusivament protagonista.
El moviment sud-nord dels ramats es feia pels camins ramaders, també anomenats cabaneres o carrerades. Aquests camins eren utilitzats quasi exclusivament pels pastors.
L’objectiu de la transhumància era proveir als ramats de l’herba fresca segons canviaven les estacions; d’aquesta manera es desplaçaven cap al nord quan a l’estiu, els prats de les planes de l’interior ja no reunien les condicions que asseguraven pastures per al ramat i baixaven dels prats del Pirineus quan l’hivern, amb l’arribada del fred i la neu, els ramats no podien pasturar.
Es difícil establir amb precisió quan va començar aquesta activitat. Val a dir però que s´han trobat indicis de desplaçament de bestiar al Neolític. Amb aquests indicis s’ha desenvolupat una hipòtesi que relaciona les àrees de cultura megalítica amb les zones de transhumància. (* José miguel de Barandiarán ). En trets generals, aquesta teoria, situa els dòlmens i menhirs trobats a la vora dels camins transhumants. (Ex. Aplicat al camí que travessa la zona del moianès Pirineus Oriental– Vallès Oriental)
La transhumància, a Catalunya, la podem situar a l’època medieval, S.XII quan els monestirs de Poblet i Santes Creus aconsegueixen els drets de pastura a les zones de la Cerdanya. El camí original (Conca del Gaià, Santa Coloma de Queralt, Calaf, Pinós, Montmajor, Avià, Berga, Castellar de n’Hug i Cerdanya (baixant pel coll de la creueta) era utilitzat , encara, fa uns vint anys.
Aquest moviment transhumant va estrictament lligat al comerç de la llana.
Per una banda, al S. XVIII s’implanta el teixit de cotó que substituirà la llana iniciant un període de crisi a aquesta ramaderia. D’altra banda en el S. XIX es produeix una intensificació en els cultius, cosa que va provocar la pèrdua de pastures. (Vinya, regadius...) En conjunt, es produeix l’abandonament de l’activitat i la pèrdua dels camins ramaders.
Els camins ramaders
Carrerada (Joan Amades) : Camí dedicat al trànsit de bestiar de pastura formant grans ramats. Son abundosos en totes les comarques catalanes ..... La carrerada ha de tenir una amplada de 7 canes, s’entén que una cana te 8 pams de longitud ( uns 11,20 metres d’amplada). Tot i això, el bestiar podia entrar 7 canes més a banda i banda per del camí per la qual cosa, el camí amb dret a pastura seria d’uns 33 metres.
Segons altres autors ( A.Griera) l’amplada podia abastar fins a 30 pams a banda i banda (uns 6 metres) cosa que ens redueix l’amplada notablement.
Tot i que en el que fa a les mides existeixen diferents teories, pel que fa a la senyalització, gairebé tots els autors coincideixen en l’ús de fites ben visibles.
Degut a l’existència d’aquestes vies , es desenvolupa un reglament per tal de regular l’ús però aquest no es devia aplicar de forma rigorosa sinó que ,mes aviat, l’ús era regulat per la tradició i els costums.
Val a dir que en l’actualitat, tots els camins, estan regulats per una llei datada el 27 de juny de 1974 (decret de 3 de novembre de 1978).
D’aquesta norma es desprèn que tots els camins són de domini públic , no prescriuen i no poden ser alienats. Referent a les mides de les vies, la llei distingeix: canyades de 75 m. Cordeles de 37,5 m. I veredas de 20 m.
Pròximament es preveu que la competència d’aquests camins es passarà a les comunitats autònomes i que l’ús d’aquests camins s’ampliarà al senderisme, cicloturisme etc.
El camí Ramader al Moianès
Els ramats començaven a pujar cap el mes d’abril des del Baix Llobregat i a les pastures d’alta muntanya arribaven cap a Sant Pere. Abans d’iniciar el camí calia esquilar les ovelles (xollar).
El camí del Moianès devia procedir de Santa Perpètua, Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i ,finalment , Castellterçol.
Hem dividit el recorregut en dos trams
Tram del Moianès
El recorregut del Moianès que proposem s’enfila des de Castellterçol pel collet de Sant Fruitós, Ginebreda cap a la Fàbrega, Pla del Boix a on hi havia el costum de fer-hi nit, segueix cap al nord passant a tocar de la casa de la Coma, baixa a la riera de Castellnou i remuntant la riera cap el Gorg Mercader fins a la Torreta. Des d’aquí cap al serrat Pincanyol (passant per la bassa del serrat), buscant la carena passant per la caseta Alta i Garfís i fins la parròquia d’Alboquers a on hi feien nit.
El tram del Lluçanès.
El camí s’enfila cap a l’Hostal del Vilar (Sant Boi de Lluçanès) i des d’aquí fins Alpens. Des d’Alpens cap el coll de les Bruixes passant per la casa del coll del Soler, passa per les Selles i les Lloses. Més amunt, a l’Hostal de Can Carles hi ha dues importants bifurcacions: una passa per Sant Jaume de Frontanyà i l’Espluga fins a la Pobla de l’Illet i l’altre cap el Pujol de Llentes, el coll de Merola fins al Pla d’Anyella i la Muntanya de Rus
(c) A.I.S.I. - Tots els drets reservats